Usain Coves vs Asafa Gori

Busca las cinco diferencias!!!

Crònica d'una història anunciada

Aquesta és la història anunciada d’un jove estudiant anomenat Joan Covetes. Segurament pensareu que encara és massa prest per poder dir com li anirà, però crec que després d’haver llegit aquestes línees molts de voltros estareu d’acord en que els tirs aniran per aquí.

En Covetes començarà arrasant a la universitat i amb poc temps es crearà un prestigi que, juntament amb el seu carisma i els seus coneixements, el duran directament a ser el delegat de classe. Es convertirà en un líder que arrossegarà les masses i es posarà al cap davant de les revoltes estudiantils contra el Pla Bolonya.

La seva popularitat dins l’ambient universitari no aturarà de créixer i amb casi tota seguretat es convertirà amb l’objecte de desig de totes les joves estudiants. A les famoses festes universitaries deixarà una empremta inesborrable que es torbarà molt de temps a desaparèixer.

Per aquest temps el mite d’en Covetes ja serà de proporcions inimaginables i el faran quarterback de l’equip de futbol americà de l’UIB. Les seves ja conegudes qualitats atlètiques el guiaran a guanyar tres lligues universitàries, dos MVP i a ser elegit en el número 1 del draft del 2011. Serà el jugador fetitxe de les cheerleaders que amb els seus cossos esvelts l'animaran fins que es quedin sense alè.

Tots aquests èxits faran que les millors productores de cinema es fixin en ell i firmi un contracte multimilionari amb Universal Studios per protagonitzar una nova saga de American Pie, en la que es lligarà a la verge, a la tia bona i a la mare del Stifler.

Finalment es graduarà, es dedicarà a escriure articles a la revista Mente Sana i el faran Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Nit d'estrelles

L'excursió nocturna al Tomir va començar amb unes condicions perfectes: el cel estava clar, les estrelles brillaven com mai, la temperatura era fresca i a sobre hi havia d'haver una pluja d'estrelles.

-

Tot pareixia idíl·lic, però un fet fatídic va enturbiar l'expedició: els germans Medrano havien dinat de favada. Ja vos podeu imaginar el que va passar. No només tiguérem pluja d'estrelles, sinó que també gaudírem d'una pluja de ventositats. Al cel no hi havia núvols però noltros sentiem trons (quina paradoxa!!!).

L'ascensió anava segons lo previst fins que en Toniet Martorell volgué obrir un forat a la muntanya amb el cap. El cop fou tal que quedà enterra commocionat una bona estona. Les seves primeres paraules després de l'impacte foren: "Si m'he fet sang no m'ho digueu que m'acubaré". Això és un homo!!!

Ell més que ningú pot dir que va veure les estrelles.

-

Al final, després d'enfrontar-nos a innumerables perills aconseguírem coronar el Tomir a les 12 des vespre. Pareixia que ja haviem superat lo pitjor, però encara quedava passar la nit allà a d'alt.

El vespre es va fer llarg. El terra era molt dur, feia pendent i el vent bufava fort. Ningú va dormir més de dues hores, però tan sols per veure la sortida del Sol ja va valer la pena.

AIXOSXOW!!!

Triatló Freak

La primera triatló de les Festes de Capellans va comptar amb les màximes figures del panorama triatlètic actual. Els participants exibiren cossos atlètics esculpits als gimnasos i diferents modelitos per l'ocasió.
-

En Gori lluïa motius futbolístics variats. Malgrat ell s'esforci per ser del Barça el seu passat merengon el persegueix (raulista, i dels autèntics).

-

En Martí es presentà a lo Braveheart. Ell volia assustar i quan sonà la bocina de sortida belà: Puede que nos quiten la vida, pero jamás nos quitarán LA LIBERTAD!!!!!

-

En Xexu es dequentà per una cosa més còmode i trià un model de vaca i capell amb banyes. La comoditat és lo primer.

-

Después de tot, el guanyador fou en Guillem Bunyoler que s'imposà amb autoritat. La sombra del dopatge va planejar sobre tota la competició.

Gimkana Kapellans '09

Beach Volley

Reivindicació canina!!!

Des d'aquest bloc volem protestar per l'exclusió de Las Malditas Perras Callejeras del concert de Sant Joan. I no protestam per protestar! Volem argumentar la nostra postura i per això vos donarem deu motius pels quals Las Perras haurien d'actuar a les festes de Muro:

-

1) Perquè són frikisme en estat pur.

2) Perquè són els qui donen més per menys.

3) Perquè el seu show és inqüestionable.

4) Perquè a n'en Joan Toni li varen robar sa guitarra i han de fer caixa.

5) Perquè malgrat no siguin els millors músics del món, els qui tocaran en el seu lloc segur que ho fan pitjor.

6) Perquè puguin tenir barra lliure.

7) Perquè en Fideu pugi a cantar "In the water".

8) Perquè en Pere Bernat s'ha currat aquest cartell.

9) Perquè l'equip de govern del nostre poble no ha d'excloure als qui pensen diferent.

10) I que conyo!!! perquè són amics nostres!!!