Pareix mentida, però sí!!! La vàrem liar parda!!! Vuit hores i mitja per arribar a Vic són moltes hores. I tot degut a una petita equivocació.
El viatge va començar amb total normalitat. En Jeroni i en Xexu partiren de Muro a les 14:00 disposats a anar a cercar en Ferriol a Palma i així partir amb avió a les 16:30 direcció Barcelona.
-
-
A l'arribada a l'aeroport de Barcelona, agafàrem l'aerobus que ens duia a Plaça Catalunya, per després anar a correcuita amb metro fins l'estació de Sants, que era on ens esperava en Goixet apunt per partir tots junts amb tren cap a Vic.
Tot transcorria sense incidents fins que vàrem fer una cagada monumental, un error fatídic: vàrem agafar el tren en la direcció equivocada. Innocents de noltros que ens dirigíem a un lloc que no era el nostre destí. Però lo pitjor de tot és que no ens adonàrem fins que, una hora i mitja després, el tren s'aturà a Calella (que era el darrer poble de la línea). Si el tren no s'arriba a aturar segur que arribam a França.
Després d'uns moments de desconcert i de repetir-nos una i altra vegada lo pardillos que havíem estat, decidírem telefonar a nen Paquito perquè ens donés una sortida a l'embolic en el que ens havíem ficat.
La solució que ens va proposar va ser difícil d'executar degut a la nostra poca destresa pel que fa a viatjar en trasports que no siguin el cotxe, però al final ho aconseguírem. Vàrem haver de tornar per on havíem vingut, arribar a Mataró, agafar un taxi que ens dugués fins a Granollers i després esperar una hora en Paquito perquè ens vingués a cercar amb el seu cotxe des de Vic. Després d'anar amb cotxe, avió, bus, metro, tren, taxi i cotxe una altra vegada aconseguírem arribar al nostre destí, vuit hores i mitja després d'haver partit de Muro.
-
-En tornar en comptes d'anar a Vic anirem a Nova York que es tarda el mateix temps.
-
-