Això és sa web de sa penya de ca sa tia Aina, punt de reunió de gols i resaques, entre altres coses que no entrarem en detall... a que si Diego!
No hi som tots! Encara n'hi caben més!
On és sa striper?
ATENCIÓ!!!
Els responsables del blog no es fan càrrec dels comentaris que s'escriven. No podem controlar tot el que s'escriu ja que els comentaris són de lliure accés. Ens sap greu si qualcú s'ha sentit ofès.
S'està xerrant que aquest esportista consagrat a ses montanyes de Mallorca vol fer sa travesia de Muro a Lluc a PEU! Tots ja sabeu sa història de que es va lesionar i no ha pogut participar a multiples activitats esportives d'èlit. Per això, des de aquí, volem que proposeu una fetxa i entre tots decidir-la i organitzar s'excursió. Ho dic per sí hem de fer un dinar ho qualque cosa per celebrar el seu retorn.
Aquest cusset de sa foto s'ha perdut. No sabem res d'ell des de sa darrera biofesta. Tranquils, està vacunat, no sol mossegar. Només compixa portals i te qualque puça. Respon al nom de patufet. Sí qualcú el troba que contacti amb en Félix Rodríguez De la Fuente. (6749873634) o simplement el deixi fermat a una de ses caneres de sa perrera de Muro. (amb un poc d'aigua) GRÀCIES.
Euskadi Ta Askatasuna, organització socialista revolucionària basca per l'alliberació nacional, vol donar a conèixer la reflexió que ha fet entorn de la precària situació que es viu en el pis d’estudiants de Vic.
Això és un ultimàtum d’ETA a sa madona des pis d’estudiants de Vic: “sí no rebem un sofà en menys que canta un gall ens veurem obligats a prendre mesures dràstiques”.
Igualment, sa policia judicial ja ha aconseguit identificar un dels terroristes de les imatges. No és més ni menys que n’Andreu “El Egipcio”.
Si qualcú te informació sobre aquests terroristes rogam que es posin en contacte amb el nostre blog a través dels comentaris.
Brutal, bestial, descomunal, impressionant… se m’acaben els qualificatius per descriure les sensacions que vàrem experimentar a Port Aventura. Qualcuna d'aquestes experiències ens marcaran per la resta de les nostres vides, com per exemple la sensació de dur tot el temps el camió de la basura davant noltros. Això es mèrit exclusiu d'en Paquito (ell ja sap perquè).
En Goixet, com sempre, fent amics allà on va. Ja sabeu el que diuen: no es junten que no s'assemblin.
També va haver-hi temps per jugar a ahorcado.
El Equipo A
Per no decebre a l'audiència també vos mostrarem les imatges més calentes del viatge. Aquí ens teniu practicant el tren.
Fins aquí tot eren bromes i rialles, però encara faltava és plat fort: s'Huracan Condor. Sa cara d'en Paquito i en Fiol abans de pujar ho diu tot.
