Beneiu el qui ve en nom del senyor

De catòlics així ja no en queden.

Don Pere estaria orgullós de voltros.

Sant Vicenç 2009

Sant Vicenç ja ha passat i no ha decepcionat a ningú, però la vida continua i tan sols ens queda esperar un anyet més.

Aquest any no se'ns ha colat cap article inútil dins del carro de la compra. Aquesta vegada en Paquito no s'ha sortit amb la seva, malgrat intentés colar-nos un paquet de piles i un ambientador de cotxe. Això sí, encara conservam sa Nocilla i s'Isostar en pols de l'any passat.

Sa paella d'enguany ha estat un poc salada, però i què???!!! Lo important és que en Pep no l'ha descomanada.

Es dinar va ser una puta locura, i s'equació que ho explica és sencilla:

Martí + cassalla x Pep + pistola d'aigua = tothom banyat i paella per tot.

A les cares de la festa lis sobren comentaris.

-

Es cego va ser gros i més d'un encara deu pagar ses conseqüències.

Sa Bolera

De ca sa tia Aina a Lluc a peu

Després de dos anys de llarga espera i de innumerables excuses, ho hem aconseguit!!! En Covetes ha cumplit la seva promesa i ha anat a Lluc a peu, encara que, per alguns, hi hauria de tornar anar ja que el Madrid ja ha guanyat una altra lliga, però bé, lo important és que hi ha anat. En Covetes no ha fet el camí totsol, l'ha acompanyat tot un esportista d'èlit com en Fiol (sense ell segur que no hagués arribat).

-

Com vàrem prediure, la caminata fins a Lluc no va resultar fàcil. Es varen haver d'enfrontar al cansament, a la pluja i a la tendinitis den Covetes. Com no, en Covetes s'havia de lesionar sí o sí. Estava escrit!!! Però ells sabien que tot el seu esforç tendria la seva merescuda recompensa. A Lluc els esperava tota la comitiva de benvinguda i a Muro una bona torrada. Au ido, aquí teniu les imatges d'aquest històric dia.

Les reaccions a la noticia no es varen fer esperar i al dia següent els diaris especialitzats titulaven:

-

-